LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Avui, dijous un dia com qualsevol altre m’he aixecat del llit a dos quarts de vuit per a vestir-me, rentar-me la cara, fer-me el esmorzar, la motxilla, bé el que acostumem a fer quan ens despertem. Però avui porto una idea diferent al cap; penso anar a buscar un tub d’escap per a la meva moto després d’acabar el cole i dinar, clar. Comprant aquest tub intentaré optimitzar el funcionament de la moto, n’estic molt entusiasmat, ja que, un dels meus passatemps consisteix en mantenir en bon estat la meva moto i donar voltes amb ella.

Dons dit i fet, després de sis hores al cole passant força nerviosisme em dirigeixo cap a casa per a dinar, posteriorment tinc pensat fer una mica de deures i anar cap a l’estació. Com és habitual compro el tiquet i em destino a esperar el tren, sense res de particular, excepte, perqué un home molt gros em pregunta a quina direcció està una parada de la que no m’en recordo però jo li recomano que pregunti a l’encarregat i així lliurar-me d’equivocacions.

Un cop al tren i després de passar unes quantes parades assegut sol direcció a Barcelona, una noia que tindria la meva edat entra al tren i s’asseu just davant meu, una cosa que no em molesta en absolut ja que així com a mínim no estaria tan avorrit. Però per a la meva sorpresa, ella, deuria estar molt cansada perquè es va passar tot el trajecte adormint-se sobre la seva ma, la qual cosa es graciossísima ja que constantment sembla que es caigui del seient.

Després de fer el tracte sense cap problema, i guardar el tub en una bossa ja que estava molt greixós, em vaig trobar al meu amic Josep Moreno, el qual també va ser un antic company de classe, però no ens anem del tema, després de saludar-lo amb molt d’èmfasi ens varem posar a la cua i ens varem dirigir cap a Vilassar de Dalt, li vaig explicar tot el que se’m passava per el cap, tot allò de la noia, que estava molt content per el meu tub nou, ell també em va explicar part de la seva vida i va resultar tot plegat molt entretingut. Amb aquest escrit el que intento explicar és què un dia qualsevol ja sigui bo o dolent, pot millorar tot i què sigui per casualitat.

Àlex